Tema 7: Experiències TIC a l'aula

Ens apropem a la finalització del curs i, cada vegada més, ens endinsem al món de les TIC a l’aula. De segur que estem aprenent moltes eines i tècniques per utilitzar les TIC al currículum. Al cap i a la fi, l’objectiu és tractar de fer més atractiva l’educació i que l’alumnat (i el professorat) assolisca el coneixement necessari d’aquestes eines que no sols s’utilitzen a l’aula sinó també a la vida quotidiana.

Ara bé, com sempre dic, hi ha que aprendre, al mateix temps, a usar-les amb cap, i no caure en l’error de pensar que sense les TIC no podem aprendre o no podem fer les nostres propostes didàctiques atractives.

El que hem fet aquesta setmana

Aquesta setmana hem vist com projectar una experiència educativa TIC a l’aula.

Hem vist uns quants exemples de aules TIC i tant el programari com el maquinari que es pot usar. 

Què es el programari i el maquinari? 

Doncs el programari fa referència a les aplicacions web que usem per treballar i desenvolupar les activitats. Són les eines digitals web que usem.  

Mentre que el maquinari són les eines que utilitzem per usar aquest programari: l’ordinador, tauletes, PDI...

Hi ha una gran quantitat de eines i aplicacions web que poden servir per al desenvolupament de l’aula. A continuació indicaré les que personalment, em resulten de les més atractives:

• Google Classrom: es tracta d’una eina de Google que permet crear  un espai de classe a Internet on l’alumnat te accés en qualsevol moment. Amb aquesta aplicació el professorat pot rebre informació del progrés de l’alumnat i les activitats que fan i les quals els genera més dificultat.  Ací hi ha un tutorial sobre Google Classroom.

Aquest Google Classroom pot ser una eina molt important per l’aula. Tindre els continguts a la web per consultar a qualsevol moment pot resultar molt important per l’alumnat per tal de que cadascú tinga el seu ritme per assolir els conceptes i els continguts.

• Blog del grup:Conec bé l’ús del blog com a medi de comunicació. Et permet arribar a gent de tot el món i també consultar informació en qualsevol moment. Una forma de comunicació directa i més interactiva ja que pot usar altres arxius per donar suport els articles (vídeos, gràfiques, mapes, etc.)

L’ús del blog a l’aula pot tindre moltes variants. Es pot usar un blog comú a la classe, per grups o de forma individual. En qualsevol cas, no tinc cap dubte dels seus beneficis educatius i per això, sense cap dubte serà un dels recursos TIC que usaré a l’aula.

• Audaciti to Podacst: Una aplicació per crear podcasts i transmetre en àudio algunes de les activitats elaborades. Aquestos àudios es podrien penjar tant al blog del grup com al tauló de Google Classroom. D’aquesta manera, aquella persona que vulgui escoltar un tema en concret o un treball d’alguns companys els tindrà disponibles en qualsevol moment.

Aquesta eina permet també desenvolupar les seves habilitats lingüístiques i potser a perdre la por a parlar en públic. Doncs, l’audacity pot ajudar-los en les seves capacitats comunicatives i socials.

• Kahoot: Aquesta eina et permet crear qüestionaris amb la PDI on l’aula pot veure preguntes amb respostes múltiples que poden respondre amb les seues tauletes, en grup o de forma individual. Cada pregunta dóna uns punts que a la fi permet fer una taula de competició. És una forma d’introduir el “gaming” a l’aula. Ací hi ha un vídeo on s’explica com funciona el Kahoot Challenge

• edPuzzle: una eina que permet crear vídeo-leccions o tutorials de les lliçons que hem de preparar. El professorat pot penjar les lliçons en vídeo al Google Classroom i l’alumnat pot veure’l tantes vegades com vulga. El contingut de les lliçons es podrà transmetre així. Desprès, l’alumnat haurà de desenvolupar i aprofundir en els diferents punts del tema.  Aquest vídeo mostra com pot ajudar aquesta aplicació a l’aula.

No coneixia aquesta i m’ha paregut realment interessant.  El cas es que, per poder usar-ho a l’aula, es necessari aprendre a utilitzar-la. Doncs requereix una inversió de temps considerable per part del professor. Però crec que ben val la pena.

Les competències del docent segons el model TPACK

Hem vist també el model TPACK que deu assolir el professorat. Avui en dia que les TIC sempre porten noves eines per a l’educació. L’alumnat ja es nadiu digital, cosa que no succeeix amb tot el professorat. És per això que és més important que mai que el professorat no deixe d’aprendre (aprenentatge al llarg de la vida).

D’això exactament parla el model TPACK (de les inicials en anglès Technological, Pedagogical and Content Knowledge), és a dir: l’ús de la tecnología per crear continguts interactius que servisca per a millorar el procés d’ensenyament - aprenentatge.

El model TPACK parla de la necessitat del professorat d’aconseguir tant un coneixement pedagògic (com ensenyar) com disciplinar (de la pròpia assignatura a ensenyar) i tecnològic (en l’ús de les TIC per a ensenyar).

Aquesta “triada” de l’ensenyament del segle XXI és fonamental que siga assolida pel professorat per tal d’aconseguir un bon treball dins l’aula. Mètode, matèria i eines són, aleshores, els aspectes que el professorat ha de treballar.

L’organització de l’aula TIC

També hem vist diferents formes d’organitzar un aula TIC. Potser haver una sala d’ordinadors on cada alumne té un pc per treballar, o un aula tradicional on l’alumnat no es desplaça a l’aula d’informàtica sinó que treballen amb tauletes portables.

Però el mètode d’organització que més m’agrada és el del racó de l’ordinador.

Per què el racó de l’ordinador es el millor mètode d’organització de l’aula?

Em sembla horrible veure una aula on cadascú dels alumnes compte amb un ordinador. És com veure un fotograma futurístic de la novel·la de Huxley Un món feliç. Aquest tipus d’organització pot significar el foment del treball massa individualista i no promou el diàleg ni el debat a més que resulta un obstacle per a l’interacció entre l’alumnat.  No m’agrada gens.

El tema de les tauletes no es roí si promou el treball en equip. Són portables doncs les podem traure en qualsevol moment sense perdre massa temps. I poden ser usades per grups, donant la responsabilitat a una o dos persones per grup. D’aquesta forma es fomenta el treball en equip, la organització i interacció entre els membres del grup.

Amb el racó de l’ordinador donem la oportunitat a l’alumnat d’usar l’ordinador però amb restriccions: un determinat temps, una o dues persones alhora i al seu espai corresponent.

D’aquesta forma el que aconseguim és que veien  l’ordinador com una eina més de cerca d’informació. Com que tenen un temps limitat, no perdran el temps en fer altres coses innecessàries.  Així podran fer un ús més qualitatiu, responsable i efectiu de l’ordinador.

El que no m’agradaria per res del món és que el meu alumnat no poguera fer un treball si no té un ordinador o Internet davant. És molt important que aprenguin que, a més de l’Internet, els llibres, articles, mapes, fotografies, etc. són potencialment fonts d’informació tan importants com ara l’Internet.  

Per tant, un dels reptes serà ensenyar l’alumnat que les TIC no són el fi en sí mateix sinó el mitjà per aconseguir l’objectiu.

  

Tema 6: TILC: Maquinari TIC

 Tecnologia al servici de la.... educació?

Ja estem a la lliçó 6 de l’assignatura. Aquesta vegada parlem del maquinari.

I què és això del maquinari? T’hi preguntaràs.

El maquinari es refereix a totes eixes eines informàtiques que ajuden a fer “coses”. L’ordinador, la càmera de fotografies,  el projector, la pissarra digital, etc.

Al llarg d’aquesta unitat hem pogut reflexionar sobre aquestes eines que estan, cada vegada més presentes a les aules. També s’ha fet referència a els avantatges i “inconvenients” de l’ús d’aquestes eines a l’aula.

Posse les cometes en inconvenients perquè des del meu punt de vista, aquestos inconvenients són una mica... bla, lleugers, benèvols. Al menys a mi, em venen a la ment altres tants que han passat per dalt a la lliçó.

El vell caduc que vol tornar a la caverna

No. No penses que estic fent una defensa incondicional al mètode tradicional d’ensenyament. Tampoc vull tornar de volta el moviment ludita a les aules ni veig el dimoni als taulells.

Malgrat això, penso que s’ha de tenir en compte (molt en compte) les eines que utilitzem a l’aula i com els usem am l’alumnat. No penso que, com al vídeo d’ací baix, la tecnologia es la clau perquè l’alumnat  abracen la educació del segle XXI. Tampoc crec que la millor forma d’ensenyament.

Les eines informàtiques (pissarra digital, taulells, ordinadors, etc.) són això: eines que si no les usem amb criteri i per aconseguir uns objectius concrets, no farem més que boicotejar l’educació de l’alumnat.

Perquè hem d’anar amb compte amb les TIC

Pot semblar una mica contradictori que en una assignatura sobre TILC, parlar sobre les coses negatives de les TILC. Però, en realitat, si no parlem tant de les coses positives com les negatives relacionades amb TILC ací, on hi parlem?

Massa ús d'eines informàtiques a la vida quotidiana

Un dels arguments que s’utilitza per defensar l’ús de la tecnologia a l’aula és que són eines que ja usa l’alumnat a la seua vida quotidiana, com ara els ordinadors, taulells, etc.  I jo dic, doncs no és suficient? De veres no tenim altres recursos didàctics per tal de cridar l’atenció? Pensem que no són el suficientment atractives les nostres assignatures?

Aquestos aparells tecnològics són molt intuïtius. I l’alumnat actual es nadiu digital. Doncs no tenen la necessitat de aprendre com funcionen aquestes eines. Tot el contrari, necessiten aprendre els seus perills i com fer un bon ús. 

No. L'educació no es fàcil. Pot ser interactiva però això no es determinant perquè siga interessant.

Abans de l’ús, s’ha d’aprendre com usar i com no usar aquestes eines

El que hem de fer es evitar la addicció. Fer entendre-ls que la tecnologia no es imprescindible per aprendre. El fet de llegir o escriure en paper permet reflexionar d’allò que escrivim o llegim, mentre que quan llegim o escrivim al taulell, l’acció reflexiva es menor.

D’altra banda, el paper perdura. Es pot consultar més ràpidament, es pot tocar, fer esborranys, ressaltar. És físic. I allò que conté es fa, d’alguna manera, tangible a l’alumnat. Per contra, allò que escrivim al taulell o llegim a la pantalla, desapareix.  

Un altre argument que m’agradaria exposar és el tema de l’ individualisme.  Aquestes eines tecnològiques poden fomentar un ús individualista, apartat dels altres. Ets tu i l’ordinador.

Una interacció entre una persona i la màquina que pot aïllar l’alumnat.  No m’agrada la idea de “un alumne – un taulell" perquè l'educació ha de ser tot el contrari: compartir, interactuar, debatre, parlar, compartir, assolir en grup.... De veres t'agradaria traure una fotografía de la teua classe com aquesta?

No cal tenir por de la tecnologia però sí aprendre a usar-les

És important, abans d’iniciar un curs o una programació didàctica, fer-nos algunes preguntes sobre aquestes eines:

Quals volem usar?

Què volem fer amb elles?

Com ens pot ajudar a aconseguir els objectius (curriculars i actitudinals)?

Com  ens pot ajudar per fer un grup més inclusiu i cohesionat?

Amb quines estratègies les podem combinar?

Què hem d’evitar?

És per tot això que assignatures com aquestes sobre TILC i dinàmiques d’aula, són més importants que mai.

Perquè som nosaltres, el professorat, el col·lectiu que ha d’estar més preparat i ha de tindre un coneixement més ampli d’aquestes eines.

Conèixer-les be (no parlo de saber usar les xarxes socials i aprendre a encendre i apagar la pissarra digital) per saber usar-les a l’aula, saber els seus perills i aprendre a combinar aquesta tecnologia amb altres recursos didàctics per tal d’aconseguir una classe dinàmica, interactiva (entre la tecnologia i l’alumnat i, més important, entre el propi alumnat) i atractiva, on la tecnologia siga una eina inclusiva i no tot el contrari.