Tema 6: TILC: Maquinari TIC

 Tecnologia al servici de la.... educació?

Ja estem a la lliçó 6 de l’assignatura. Aquesta vegada parlem del maquinari.

I què és això del maquinari? T’hi preguntaràs.

El maquinari es refereix a totes eixes eines informàtiques que ajuden a fer “coses”. L’ordinador, la càmera de fotografies,  el projector, la pissarra digital, etc.

Al llarg d’aquesta unitat hem pogut reflexionar sobre aquestes eines que estan, cada vegada més presentes a les aules. També s’ha fet referència a els avantatges i “inconvenients” de l’ús d’aquestes eines a l’aula.

Posse les cometes en inconvenients perquè des del meu punt de vista, aquestos inconvenients són una mica... bla, lleugers, benèvols. Al menys a mi, em venen a la ment altres tants que han passat per dalt a la lliçó.

El vell caduc que vol tornar a la caverna

No. No penses que estic fent una defensa incondicional al mètode tradicional d’ensenyament. Tampoc vull tornar de volta el moviment ludita a les aules ni veig el dimoni als taulells.

Malgrat això, penso que s’ha de tenir en compte (molt en compte) les eines que utilitzem a l’aula i com els usem am l’alumnat. No penso que, com al vídeo d’ací baix, la tecnologia es la clau perquè l’alumnat  abracen la educació del segle XXI. Tampoc crec que la millor forma d’ensenyament.

Les eines informàtiques (pissarra digital, taulells, ordinadors, etc.) són això: eines que si no les usem amb criteri i per aconseguir uns objectius concrets, no farem més que boicotejar l’educació de l’alumnat.

Perquè hem d’anar amb compte amb les TIC

Pot semblar una mica contradictori que en una assignatura sobre TILC, parlar sobre les coses negatives de les TILC. Però, en realitat, si no parlem tant de les coses positives com les negatives relacionades amb TILC ací, on hi parlem?

Massa ús d'eines informàtiques a la vida quotidiana

Un dels arguments que s’utilitza per defensar l’ús de la tecnologia a l’aula és que són eines que ja usa l’alumnat a la seua vida quotidiana, com ara els ordinadors, taulells, etc.  I jo dic, doncs no és suficient? De veres no tenim altres recursos didàctics per tal de cridar l’atenció? Pensem que no són el suficientment atractives les nostres assignatures?

Aquestos aparells tecnològics són molt intuïtius. I l’alumnat actual es nadiu digital. Doncs no tenen la necessitat de aprendre com funcionen aquestes eines. Tot el contrari, necessiten aprendre els seus perills i com fer un bon ús. 

No. L'educació no es fàcil. Pot ser interactiva però això no es determinant perquè siga interessant.

Abans de l’ús, s’ha d’aprendre com usar i com no usar aquestes eines

El que hem de fer es evitar la addicció. Fer entendre-ls que la tecnologia no es imprescindible per aprendre. El fet de llegir o escriure en paper permet reflexionar d’allò que escrivim o llegim, mentre que quan llegim o escrivim al taulell, l’acció reflexiva es menor.

D’altra banda, el paper perdura. Es pot consultar més ràpidament, es pot tocar, fer esborranys, ressaltar. És físic. I allò que conté es fa, d’alguna manera, tangible a l’alumnat. Per contra, allò que escrivim al taulell o llegim a la pantalla, desapareix.  

Un altre argument que m’agradaria exposar és el tema de l’ individualisme.  Aquestes eines tecnològiques poden fomentar un ús individualista, apartat dels altres. Ets tu i l’ordinador.

Una interacció entre una persona i la màquina que pot aïllar l’alumnat.  No m’agrada la idea de “un alumne – un taulell" perquè l'educació ha de ser tot el contrari: compartir, interactuar, debatre, parlar, compartir, assolir en grup.... De veres t'agradaria traure una fotografía de la teua classe com aquesta?

No cal tenir por de la tecnologia però sí aprendre a usar-les

És important, abans d’iniciar un curs o una programació didàctica, fer-nos algunes preguntes sobre aquestes eines:

Quals volem usar?

Què volem fer amb elles?

Com ens pot ajudar a aconseguir els objectius (curriculars i actitudinals)?

Com  ens pot ajudar per fer un grup més inclusiu i cohesionat?

Amb quines estratègies les podem combinar?

Què hem d’evitar?

És per tot això que assignatures com aquestes sobre TILC i dinàmiques d’aula, són més importants que mai.

Perquè som nosaltres, el professorat, el col·lectiu que ha d’estar més preparat i ha de tindre un coneixement més ampli d’aquestes eines.

Conèixer-les be (no parlo de saber usar les xarxes socials i aprendre a encendre i apagar la pissarra digital) per saber usar-les a l’aula, saber els seus perills i aprendre a combinar aquesta tecnologia amb altres recursos didàctics per tal d’aconseguir una classe dinàmica, interactiva (entre la tecnologia i l’alumnat i, més important, entre el propi alumnat) i atractiva, on la tecnologia siga una eina inclusiva i no tot el contrari.