dimarts, 3 d’abril del 2018

Fi de l'assignatura TIC i TILC


Sí. com t'ho escric. Ja estem a la fi del curs. Un curs vertaderament intens en que he necessitat invertir molt de temps per tal d’arribar on ara estic; els últims cent metres d’aquesta carrera. Sí, ja veig la línia de meta, amb la llengua fóra i amb la exultació de terminar.

La última activitat, a més a més d’aquest article, ha consistit en la creació d’un vídeo on explicar la proposta didàctica del darrer tema. Te’n recordes? Pots veure’l ací.

No ha estat molt difícil, la veritat. Ja he fet uns quants “hangouts”al llarg de la meua vida i no va ser un problema gravar-me explicant el que abans havia fet a la proposta didàctica amb TIC. Això sí, el repte ha sigut fer-ho una mica curt. A la fi, he aconseguit fer-ho en uns 7 minuts.

Doncs ja hem acomplit amb tot allò que havíem de fer. (Em done un colp a l’esquena pel treball ben fet J ).



El que més m’ha agradat

De tot allò que hem vist en aquesta assignatura, la cosa que més m’ha agradat ha sigut conèixer algunes de les eines interactives que es poden usar a l’aula. Plataformes com ara el Google Classroom o el edPuzzle et donen una ampla gama d’opcions per organitzar el curs.

Sempre he tingut molt interès en les eines que ajuden a implantar un aprenentatge flexible, el que s’anomena Blended Learning, perquè permeten una millor organització de l’alumnat i desenvolupar els coneixements segons les seues preferències. De fet, el meu treball de fi de màster va estar dedicat al B-Learning en Ciències Socials.



El que he trobat a faltar

Però també sé que les TIC no són la solució al problemes a l'aula. No hem d’oblidar que moltes eines que es poden utilitzar a l’aula, mal usades o mal enteses, poden portar-nos factor negatius a l’aula i a l’alumnat.

Si hi ha alguna cosa que he trobat a faltar en aquest curs és la mateixa cosa que manca en la classe de la meua filla on treballen a diari amb TIC (blog de l’aula, Google Drive, el correu electrònic...). M’haguera agradat haver trobat més informació relatzionada amb l'aprenentatge d'ús de totes aquestes eines i a aprendre a gestionar els perills d’un ús excessiu o inapropiat de les TIC.



Les TIC a l’aula han arribat per a quedar-se


Sense cap dubte, les TIC són una gran oportunitat per a la educació. La tecnologia ha arribat per a quedar-se i no guanyem res si mirem cap altre costat.

Crec que si oferim la possibilitat de aprendre o tan sols llegir els continguts a casa, podrem transformar l’aula en un vertader “Think Tank” i un lloc de treball pròpiament dit on l’alumnat debat els diferents punts de vista i arriba a conclusions raonades i en grup.

Però entenc també que qualsevol canvi estructural es molt difícil. No tinc a penes experiència en docència doncs veurem quan haja d’afrontar una assignatura de Ciències Socials i senta la pressió de complir amb un programa. Esperem poder portar a terme al menys algunes de les idees que hem desenvolupat en aquest curs.

Sense res mes a dir. Dic adéu. O tal volta fins després? Sí, crec que vaig a concloure amb un "fins després" per tal de deixar la porta entretancada no siga que qualsevol dia em deixe caure per açí.  Això és tot!




diumenge, 18 de març del 2018

Tema 7: Experiències TIC a l'aula




Ens apropem a la finalització del curs i, cada vegada més, ens endinsem al món de les TIC a l’aula. De segur que estem aprenent moltes eines i tècniques per utilitzar les TIC al currículum. Al cap i a la fi, l’objectiu és tractar de fer més atractiva l’educació i que l’alumnat (i el professorat) assolisca el coneixement necessari d’aquestes eines que no sols s’utilitzen a l’aula sinó també a la vida quotidiana.

Ara bé, com sempre dic, hi ha que aprendre, al mateix temps, a usar-les amb cap, i no caure en l’error de pensar que sense les TIC no podem aprendre o no podem fer les nostres propostes didàctiques atractives.


El que hem fet aquesta setmana

Aquesta setmana hem vist com projectar una experiència educativa TIC a l’aula.

Hem vist uns quants exemples de aules TIC i tant el programari com el maquinari que es pot usar. 

Què es el programari i el maquinari? 

Doncs el programari fa referència a les aplicacions web que usem per treballar i desenvolupar les activitats. Són les eines digitals web que usem.  

Mentre que el maquinari són les eines que utilitzem per usar aquest programari: l’ordinador, tauletes, PDI...

Hi ha una gran quantitat de eines i aplicacions web que poden servir per al desenvolupament de l’aula. A continuació indicaré les que personalment, em resulten de les més atractives:

  • Google Classrom: es tracta d’una eina de Google que permet crear  un espai de classe a Internet on l’alumnat te accés en qualsevol moment. Amb aquesta aplicació el professorat pot rebre informació del progrés de l’alumnat i les activitats que fan i les quals els genera més dificultat.  Ací hi ha un tutorial sobre Google Classroom.
Aquest Google Classroom pot ser una eina molt important per l’aula. Tindre els continguts a la web per consultar a qualsevol moment pot resultar molt important per l’alumnat per tal de que cadascú tinga el seu ritme per assolir els conceptes i els continguts.


  • Blog del grup:Conec bé l’ús del blog com a medi de comunicació. Et permet arribar a gent de tot el món i també consultar informació en qualsevol moment. Una forma de comunicació directa i més interactiva ja que pot usar altres arxius per donar suport els articles (vídeos, gràfiques, mapes, etc.)
L’ús del blog a l’aula pot tindre moltes variants. Es pot usar un blog comú a la classe, per grups o de forma individual. En qualsevol cas, no tinc cap dubte dels seus beneficis educatius i per això, sense cap dubte serà un dels recursos TIC que usaré a l’aula.


  • Audaciti to Podacst: Una aplicació per crear podcasts i transmetre en àudio algunes de les activitats elaborades. Aquestos àudios es podrien penjar tant al blog del grup com al tauló de Google Classroom. D’aquesta manera, aquella persona que vulgui escoltar un tema en concret o un treball d’alguns companys els tindrà disponibles en qualsevol moment.
Aquesta eina permet també desenvolupar les seves habilitats lingüístiques i potser a perdre la por a parlar en públic. Doncs, l’audacity pot ajudar-los en les seves capacitats comunicatives i socials.


  • Kahoot: Aquesta eina et permet crear qüestionaris amb la PDI on l’aula pot veure preguntes amb respostes múltiples que poden respondre amb les seues tauletes, en grup o de forma individual. Cada pregunta dóna uns punts que a la fi permet fer una taula de competició. És una forma d’introduir el “gaming” a l’aula. Ací hi ha un vídeo on s’explica com funciona el Kahoot Challenge


  • edPuzzle: una eina que permet crear vídeo-leccions o tutorials de les lliçons que hem de preparar. El professorat pot penjar les lliçons en vídeo al Google Classroom i l’alumnat pot veure’l tantes vegades com vulga. El contingut de les lliçons es podrà transmetre així. Desprès, l’alumnat haurà de desenvolupar i aprofundir en els diferents punts del tema.  Aquest vídeo mostra com pot ajudar aquesta aplicació a l’aula.
No coneixia aquesta i m’ha paregut realment interessant.  El cas es que, per poder usar-ho a l’aula, es necessari aprendre a utilitzar-la. Doncs requereix una inversió de temps considerable per part del professor. Però crec que ben val la pena.




Les competències del docent segons el model TPACK

Hem vist també el model TPACK que deu assolir el professorat. Avui en dia que les TIC sempre porten noves eines per a l’educació. L’alumnat ja es nadiu digital, cosa que no succeeix amb tot el professorat. És per això que és més important que mai que el professorat no deixe d’aprendre (aprenentatge al llarg de la vida).

D’això exactament parla el model TPACK (de les inicials en anglès Technological, Pedagogical and Content Knowledge), és a dir: l’ús de la tecnología per crear continguts interactius que servisca per a millorar el procés d’ensenyament - aprenentatge.

El model TPACK parla de la necessitat del professorat d’aconseguir tant un coneixement pedagògic (com ensenyar) com disciplinar (de la pròpia assignatura a ensenyar) i tecnològic (en l’ús de les TIC per a ensenyar).

Aquesta “triada” de l’ensenyament del segle XXI és fonamental que siga assolida pel professorat per tal d’aconseguir un bon treball dins l’aula. Mètode, matèria i eines són, aleshores, els aspectes que el professorat ha de treballar.





L’organització de l’aula TIC

També hem vist diferents formes d’organitzar un aula TIC. Potser haver una sala d’ordinadors on cada alumne té un pc per treballar, o un aula tradicional on l’alumnat no es desplaça a l’aula d’informàtica sinó que treballen amb tauletes portables.

Però el mètode d’organització que més m’agrada és el del racó de l’ordinador.

Per què el racó de l’ordinador es el millor mètode d’organització de l’aula?

Em sembla horrible veure una aula on cadascú dels alumnes compte amb un ordinador. És com veure un fotograma futurístic de la novel·la de Huxley Un món feliç. Aquest tipus d’organització pot significar el foment del treball massa individualista i no promou el diàleg ni el debat a més que resulta un obstacle per a l’interacció entre l’alumnat.  No m’agrada gens.

El tema de les tauletes no es roí si promou el treball en equip. Són portables doncs les podem traure en qualsevol moment sense perdre massa temps. I poden ser usades per grups, donant la responsabilitat a una o dos persones per grup. D’aquesta forma es fomenta el treball en equip, la organització i interacció entre els membres del grup.




Amb el racó de l’ordinador donem la oportunitat a l’alumnat d’usar l’ordinador però amb restriccions: un determinat temps, una o dues persones alhora i al seu espai corresponent.

D’aquesta forma el que aconseguim és que veien  l’ordinador com una eina més de cerca d’informació. Com que tenen un temps limitat, no perdran el temps en fer altres coses innecessàries.  Així podran fer un ús més qualitatiu, responsable i efectiu de l’ordinador.

El que no m’agradaria per res del món és que el meu alumnat no poguera fer un treball si no té un ordinador o Internet davant. És molt important que aprenguin que, a més de l’Internet, els llibres, articles, mapes, fotografies, etc. són potencialment fonts d’informació tan importants com ara l’Internet.  

Per tant, un dels reptes serà ensenyar l’alumnat que les TIC no són el fi en sí mateix sinó el mitjà per aconseguir l’objectiu.
  

dijous, 1 de març del 2018

Tema 6: TILC: Maquinari TIC


 Tecnologia al servici de la.... educació?

Ja estem a la lliçó 6 de l’assignatura. Aquesta vegada parlem del maquinari.

I què és això del maquinari? T’hi preguntaràs.

El maquinari es refereix a totes eixes eines informàtiques que ajuden a fer “coses”. L’ordinador, la càmera de fotografies,  el projector, la pissarra digital, etc.

Al llarg d’aquesta unitat hem pogut reflexionar sobre aquestes eines que estan, cada vegada més presentes a les aules. També s’ha fet referència a els avantatges i “inconvenients” de l’ús d’aquestes eines a l’aula.

Posse les cometes en inconvenients perquè des del meu punt de vista, aquestos inconvenients són una mica... bla, lleugers, benèvols. Al menys a mi, em venen a la ment altres tants que han passat per dalt a la lliçó.


El vell caduc que vol tornar a la caverna

No. No penses que estic fent una defensa incondicional al mètode tradicional d’ensenyament. Tampoc vull tornar de volta el moviment ludita a les aules ni veig el dimoni als taulells.

Malgrat això, penso que s’ha de tenir en compte (molt en compte) les eines que utilitzem a l’aula i com els usem am l’alumnat. No penso que, com al vídeo d’ací baix, la tecnologia es la clau perquè l’alumnat  abracen la educació del segle XXI. Tampoc crec que la millor forma d’ensenyament.



Les eines informàtiques (pissarra digital, taulells, ordinadors, etc.) són això: eines que si no les usem amb criteri i per aconseguir uns objectius concrets, no farem més que boicotejar l’educació de l’alumnat.


Perquè hem d’anar amb compte amb les TIC



Pot semblar una mica contradictori que en una assignatura sobre TILC, parlar sobre les coses negatives de les TILC. Però, en realitat, si no parlem tant de les coses positives com les negatives relacionades amb TILC ací, on hi parlem?

Massa ús d'eines informàtiques a la vida quotidiana

Un dels arguments que s’utilitza per defensar l’ús de la tecnologia a l’aula és que són eines que ja usa l’alumnat a la seua vida quotidiana, com ara els ordinadors, taulells, etc.  I jo dic, doncs no és suficient? De veres no tenim altres recursos didàctics per tal de cridar l’atenció? Pensem que no són el suficientment atractives les nostres assignatures?

Aquestos aparells tecnològics són molt intuïtius. I l’alumnat actual es nadiu digital. Doncs no tenen la necessitat de aprendre com funcionen aquestes eines. Tot el contrari, necessiten aprendre els seus perills i com fer un bon ús. 

No. L'educació no es fàcil. Pot ser interactiva però això no es determinant perquè siga interessant.


Abans de l’ús, s’ha d’aprendre com usar i com no usar aquestes eines

El que hem de fer es evitar la addicció. Fer entendre-ls que la tecnologia no es imprescindible per aprendre. El fet de llegir o escriure en paper permet reflexionar d’allò que escrivim o llegim, mentre que quan llegim o escrivim al taulell, l’acció reflexiva es menor.

D’altra banda, el paper perdura. Es pot consultar més ràpidament, es pot tocar, fer esborranys, ressaltar. És físic. I allò que conté es fa, d’alguna manera, tangible a l’alumnat. Per contra, allò que escrivim al taulell o llegim a la pantalla, desapareix.  

Un altre argument que m’agradaria exposar és el tema de l’ individualisme.  Aquestes eines tecnològiques poden fomentar un ús individualista, apartat dels altres. Ets tu i l’ordinador.

Una interacció entre una persona i la màquina que pot aïllar l’alumnat.  No m’agrada la idea de “un alumne – un taulell" perquè l'educació ha de ser tot el contrari: compartir, interactuar, debatre, parlar, compartir, assolir en grup.... De veres t'agradaria traure una fotografía de la teua classe com aquesta?


No cal tenir por de la tecnologia però sí aprendre a usar-les

És important, abans d’iniciar un curs o una programació didàctica, fer-nos algunes preguntes sobre aquestes eines:

Quals volem usar?

Què volem fer amb elles?

Com ens pot ajudar a aconseguir els objectius (curriculars i actitudinals)?

Com  ens pot ajudar per fer un grup més inclusiu i cohesionat?

Amb quines estratègies les podem combinar?

Què hem d’evitar?

És per tot això que assignatures com aquestes sobre TILC i dinàmiques d’aula, són més importants que mai.

Perquè som nosaltres, el professorat, el col·lectiu que ha d’estar més preparat i ha de tindre un coneixement més ampli d’aquestes eines.

Conèixer-les be (no parlo de saber usar les xarxes socials i aprendre a encendre i apagar la pissarra digital) per saber usar-les a l’aula, saber els seus perills i aprendre a combinar aquesta tecnologia amb altres recursos didàctics per tal d’aconseguir una classe dinàmica, interactiva (entre la tecnologia i l’alumnat i, més important, entre el propi alumnat) i atractiva, on la tecnologia siga una eina inclusiva i no tot el contrari.

diumenge, 11 de febrer del 2018

Tema 5: aprenentatge a Internet


Velocitat de Creuer!

Ens endinsem al mes de febrer i ja estem bec i pala terminant el tema 5 de l’assignatura. Aquest curs de Capacitació en valencià està fent-me exprimir el cervell ben fort. Tot i que les 4 assignatures es semblen, cadascuna d’elles té les seues peculiaritats i dificultats. I sempre, darrere teua, escoltant el tic-tac del temps que t’agafa.

Com sempre, me’n vaig per les branques.




Què he fet aquesta setmana?


Aquesta setmana ha estat molt interessant. El tema 5 ens ha mostrar algunes de les eines que es poden utilitzar per a crear activitats per tal de que l’alumnat puga treballar online, fer activitats en grup i accions de recerca.

Hem vist els diferent sistemes d’educació a distància que a poc a poc, van acollint més protagonisme. Es tracta de les metodologies següents:

  • E-learning: el sistema de educació a distància. Tipus UOC o UNED.
  • B-learning: un tipus de curso que combina les classes presencials amb altres de tipus online.


Al llarg de la meua formació acadèmica i la meua experiència professional, he fet cursos en ambdues modalitats i, de veres, poden ser una oportunitat sobretot per a persones que treballen, que tenen compromisos familiars o qualsevol altra circumstància personal que no els permeta anar a classe habitualment.

De fet, el meu treball de fi de màster de professorat va ser el Blended learning (b-learning) on proposava donar l’assignatura de Ciències Social combinant moltes activitats de recerca per fer a casa i en grups.  



L’activitat del tema 5

L’activitat del tema que hem vist aquesta setmana ens demanava navegar una sèrie de pàgines relacionades amb recursos per crear activitats:

  •  WebQuest: Es tracta de organitzar una activitat d’investigació relacionada amb un tema, proposant una sèrie de referències online. Generalment, les WebQuests proposen la recerca en grup per tal que cadascú dels participants faça una tasca de recerca.

Un recurs que he usat a algun curs. Vaig conèixer aquest tipus de recurs al màster, quan vaig crear algunes activitats per algunes assignatures. Ací pots veure la WebQuest que vaig crear al màster (tot i que està en castellà):


  • Cacera del tresor: aquest recurs proposa també una recerca a partir de preguntes que l’alumnat ha de respondre buscant-les a la web. També sol proposar l’activitat en grup. Es sembla a la WebQuest però aquesta activitat està molt més dirigida que la primera perquè, amb les preguntes, el professorat tracta de portar l’alumnat a una sèrie de conclusions. Potser es tracta d’una activitat més indicada per a nivells de primària.


  • ·     Wiki: la wiki es coneguda per tothom. La mes coneguda, com tots sabem, la Vikipèdia. La característica principal és que es crea de forma col·laborativa. Qualsevol pot fer una entrada per tal d’explicar un tema, i aquesta participació pot ser revisada per qualsevol persona de la comunitat. Així, el contingut es troba sempre supervisat. 

Quina utilitat pot tindre a l’escola? Moltíssimes. Ja ho crec que sí. Hi ha poques activitats que ajuden a aprendre i adquirir el coneixement com aquelles on l’alumnat ha de llegir, escriure i compartir allò que aprèn.   El fet de compartir el coneixement et fa reflexionar sobre el tema i esforçar-te per fer-ho el millor possible. A més a més, sempre i haurà companys que complementen el treball. Una forma també per perdre la (poca) vergonya.

  • ·        Blog: Un dels recursos que més estem utilitzant en aquesta assignatura. El blog, com la wiki, et permet compartir el teu coneixement amb d’altres i, al mateix temps, t’ajuda a reflexionar sobre tot allò que veus i aprens. Es un treball també d’exposició: tothom pot llegir-te i.... criticar-te!!!




Després de veure els diferents recursos, havien de seleccionar un d’ells i penjar-lo al moodle i a taulell.

Jo vaig seleccionar una WebQuest perquè em pareix potser el recurs més atractiu per usar a l’aula. M’agrada la possibilitat d’estudiar una unitat didàctica a partir d’un treball en grup de recerca.  I qual ha sigut la meua selecció?


Ha sigut un tema molt interessant pels recursos que hem vist. Tots ells són potencialment útils per al treball diari a l’aula. Crec també que poden resultar ser atractius per a l’alumnat ja que podran treballar amb l’Internet i l’ordinador, a més de fer-ho en grup.

dilluns, 29 de gener del 2018

Tema 4. Informació a Internet



Deixem enrere un altre tema. En aquest cas ha estat relacionat amb les recerques a Internet. 

La veritat ès que no ha estat un tema molt llarg sinó què el que hem degut de fer ha sigut navegar de forma natural partint d’uns blogs que ens han donat relacionats amb diverses temàtiques d’educació.

El que ens plantejaven al tema era que provaren pel nostre compte a cercar coses d’Internet. I verament que m’ha semblat una activitat una mica curta perquè.... ejem... crec que tothom ha navegat alguna vegada per diferents webs no?

D’altra banda, hem degut d’escriure 3 webs de les que havien descobert i fer una petita descripció d’elles. Com que no ens han donat més indicacions no m’he barallat ambmi mateix i he seleccionat una d’educació i dues altres de Ciències Socials ja que es tracta de la meua especialitat. 

 

Aquestes son les tres webs que he seleccionat

Web 1

Un blog de Ciències socials, en valencià i amb un sac de continguts. Això sí, una mica embolicat.

Web 2

Aquesta web té recursos educatius centrats principalment en la lectura i escriptura. He tingut tanta mala sort que he anat a parar a una secció “under construction”. Quina pena. Però es veritat que té molts recursos per portat a l’aula en cas de que estigues donant una matèria en una llengua que no siga L1. Potser siga d’ajuda a algú.  

Web 3

Aquest és un blog d’un professor interí d’Història (al menys al moment en que va escriure el seu “sobre mi) que va deixar d’escriure entrades al blog fa quasi un any. 



Quant més.... millor?

Generalmente, aquestos blogs educatius pequen del mateix, des de el meu punt de vista: 

Massa informació i una mica embolicada. 

Em sembla que algunes persones pensen que quan més contingut i més seccions tinga un blog millor serà. Malgrat que alguns blogs tenen gran quantitat de materials i no estén malament, m’ha paregut massa contingut i masses seccions en molts cassos. 

Potser si es disposara la informació més ordenada i amb una mica de claredat, milloraria la presentació.   Com diu Enric Sierra sobrela "Hiperabundància d'informació", el que hem de tractar a l'hora  de difondre o d'usar les TIC com a recurs didàctic es allò matèix que Enric diu: 
  • Sorprenent
  • Creatiu
  • Original
  • No obvi
  •  ....
  • I de qualitat